La proposta final ha de ser sobre alguna cosa que ens representi, ens faci ser qui sóm o es relacioni amb nosaltres. En un principi no tenia ni idea de que fer. Havia fet proves de tota mena, amb objectes, escrits en paper transparent, escrit amb paper vegetal, gotes d'aigua, diferents transparències, etc. Però cap d'elles m'agradava com per utilitzar-la per a la meva proposta final.

 

Res fins que, fa 14 dies, el dilluns dia 4 de novembre, el meu pare va tornar del seu viatge d'un any, de treball. Moment on ens vem retrobar, després de tant de temps. Per a mi, el meu pare des de sempre ha sigut una gran referència per a mi, algú a admirar i a qui estimo moltisim. 

 

Així doncs hem va venir a la ment el meu projecte final. Faria en un paper A4 col·locar la mà del meu pare, deixar-la durant un temps (2 min. i 30 seg.), treure-la, i col·locar la meva, més petita, al mig, i deixar-la un temps més (2 min. i 30 seg.). Amb això conseguiria 2 tranparències: la del fons i la de la mà del meu pare i la meva, i tres tamanys diferents: el fons, la mà del meu pare, i la meva mà. Totes dues, la mà de la dreta.

Amb això simbolitzo el meu retrobament amb el meu pare, on ara les nostres mans, en aquest cas, es tornen a trobar després de molt de temps separades, es toquen com a pare i filla, també, que de certa manera jo són una petita part d'ell, i per això, la meva mà es troba sobre la seva i envadeix una part, petita, de la seva mà. I per últim.

 

Trobem dos mans coms dos vides, ques es fonen en una mateixa, perquè la mà petita deriva de la gran; de la mà del pare neix la mà de la filla. Totes dues tenen el mateix color (aquella transparència blanca) perquè l'essència és la mateixa, només canvia el tamany. D'aquesta manera, la vida del pare dóna pas a la vida de la filla, que és la continuïtat de la generació de la família, i que algun dia pasarà la mà del pare a ser la mà de la filla, i la mà de la neta, a la de la filla, ara mare.

 

Per acabar, la còpia de la proposta final la vaig tenyir de café. Per dos motius: 1. El meu pare des de sempre pel matins a l'hora d'esmorzar es prenia un café acompanyat d'unes torrades, i aquell color invadia tota la casa, no molt gran, i era ho primer que olorava al aixecar-me. Amb el pas del temps i d'aquesta costum, cada cop que olorava aquell café hem venien al cap aquells records, de l'hora d'esmorzar amb el meu pare, d'un d'aquells moments que pasàvem junts. El segon motiu, perquè no és un café normal d'aquí, sino que és un café exportar de Perú, la nostra terra, la meva segona casa. Un café natiu, fort i a la vegada dolç, molt diferent a qualsevol altre que hagi provat. A més a més, i per descomptat, perquè tenyeix bastant bé.

​

A continuació podràs veure el treball final i com l'he presentat