Exposició
"PAPERS ADORMITS"
RESSENYA
- Pep Duran amb "Papers Adormits" (29-10-19)
El passat dimarts 29 d'Octubre la classe de "Tècniques Grafico-Plàstiques", vàrem anar al Museu de Granollers a les 8:30 a.m per veure l'exposició a les 9:00 a.m de "Papers adormits" de Pep Duran i les altres exposicions que el museu disponia en aquell moment exposades, com ara l'exposició de retorn del retaule gòtic de Sant Esteve o la exposició "Per durar", sobre el treball de més d'un centenar de dones en les feines de restauració dels arrebossats tradicionals en la concessió Allou-Sana, al poblat de Tangassogo (Tiébélé), situat al sud de Burkina Faso.
​
"Papers adormits" és una exposició que podem trobar des del 26 de setembre al 24 de novembre, amb la seva inauguració: dijous 26 a les 20h. Exposició situada a l'Espai Obert del Museu de Granollers.
​
Aquesta exposició ens mostra la trajectòria de l’artista Pep Duran per mitjà de dibuixos, collage i fragments de paper des de l’any 1975 al 2019. L’exposició recull obres primigènies de l’univers més íntim i personal de l’artista. Dibuixos als quals incorpora els seus primers collages, que ja no abandonarà mai més en tota la seva obra.
Podiem observar tot aquell viatge, des dels seus inicis, incluint apunts, petits treballs, proves, etc. fins als seus últims projectes i tots els seus canvis i passos de tècniques provades. Per exemple, podies veure el dibuix d'un alvocat amb un got dins fent el jod de paraules de: agua + cate = aguacate.
​
Els materials amb els quals l'artista ha anat treballant al llarg de la seva vida i que podem observar en les seves obres exposades, són papers trobats, refusats, fotografies i imatges emmagatzemades que, segons Duran, "busquen trobar el seu lloc".
Pep Duran considera que "el collage és potser el més democràtic de tots els gèneres artístics. És un gènere, un mètode que implica intuïció, però també reflexió, atzar i molta implicació física". L'escultor, pintor i escenògraf descriu la tècnica del collage com "una lluita, un joc continu; triar, decidir, encolar. Un palimpsest constat que va més enllà del "retalla i enganxa"".
​
Segons paraules textuales d'ell:
"El collage (i el seu grup: frottage, grattage, decoupage, assemblage) és potser el més democràtic de tots els gèneres artístics. Quasi tothom en fa, però, atenció: un s’hi ha d’esmerçar molt, no tot s’hi val. Un collage no és cap pastitx, encara que, a vegades, les imatges siguin banals [...] El collage vol ser construït amb fragments, trossos arrencats o tallats. És un gènere, un mètode que implica intuïció, però també reflexió, atzar i molta implicació física: és una lluita, un joc continu; triar / decidir / encolar. Un palimpsest constant que va més enllà del “retalla i enganxa”. [...]
"Treballo amb materials recurrents: papers trobats, podrits, refusats, fotografies i imatges emmagatzemades que busquen trobar el seu lloc… És l’artista, qui construeix l’obra, o són els materials, els que construeixen l’obra de l’artista? Papers viscuts, com un arxiu obert.Collages que abans dormien en caixes i carpetes i que ara veuen la llum, adormits dins de les vitrines, convertint l’espai del Museu en un bosc d’imatges varades entre les quals passegen els visitants". Pep Duran.
​
La seva obra més destacable va ser: "Una cadena d'esdeveniments" de 2010-2011, malgrat que aquesta no es trobava exposada en el museu.
​
La visita va durar més o menys fins a les 10:30, acabant amb les altres exposicions.
​
Però, qui va ser Pep Duran?
​
PEP DURAN ESTEVA
Pep Duran és un escultor, pintor i escenògraf català, conegut per les seves nombroses participacions en produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977.
Va néixer en 1955 a Vilanova i la Geltrú i actualment resideix en Barcelona.
De jòve es va llicenciar en escenografía i figurisme per l'escola superior d'art dramàtic de Barcelona l'any 1979, i des de 1978, on va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, la seva trajectòria com a artista es va centrar en el treball de construcció, representació de l'espai i la posada en escena. Ha destacat per la seva capacitat de transfigurar l'escultura, transformant-la en intal·lació i arquitectura fins arribar a un punt de barrejar totes dues disciplines.
​
La seva obra més destacable és: "Una cadena d'esdeveniments" feta en 2010-2011, i ha resultat guanyador de dos premis: el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya l'any 1989, i el Premi Serra d'Or al millor espectacle l'any 2005.
​
La seva obra ha sigut exposada en diverses col·leccions d'art contemporani com les del MACBA, CAIXA FORUM i la del Museu de Granollers, entre d'altres.
​
De la seva obra cal destacar que Pen Duran va rebre una gran influència per part d'Atonin Artaud amb la seva frase: "Destruir-ho tot per tornar a l'essencial", amb la qual va intentar arribar a l'origen mitjançant l'obra. I amb les objectes utilitzats crea escenografies mudes, fent que l'espectador tingui que ordenar els objectes per la seva pròpia interpretació i així extreure el què els hi fa sentir.
MARTIN PARR
Martin Parr nació en 1952 en el Regne Unit, i actualment continua vivint allà.
Martin Parr és un fotògraf britànic i membre de la Agència Magnum des de 1994. és conegut internacionalment per la seva gran participació en la fotografia de documentació social. La seva obra es caracteritza per el seu sentit del humor i la ironia des d'una mirada sobre l'estil de vida de la gent corrent en Gran Bretanya.
De jòva va estudiar en la Universitat: Manchester Metropolitan University de Gran Bretanya. També va estudiar Fotografia en l'escola Politècnica de Mánchester de 1970 al 1973.
Pertany al moviment: "Art Contemporani" dins del gènere: · Periodisme fotogràfic".
Va rebre al llarg de la seva vida diverses distincions, com ara: "Erich Salomon en 2006" i "PhotoEspaña Baume et Mercier en 2008.
També va estar représentant per la galeria Kamel mennour en París, França.
El sentit de l'humor és molt important en l'obra de Martin Parr. Per a ell, és la manera de salvar-se del ridícul i la decadència en la nostra vida diària. La banalitat, l'avorriment i la manca de sentit de la vida moderna és plasmada en treballs com "Parelles avorrides" i "Sentit Comú".
Que és el "KITSCH"?
El "KITSCH" és un tipus d'art considerat una còpia inferior d'un estil existent o qualsevol art de mala qualitat i alhora pretensiós, de mal gust lleig. També s'atribueix "kitsch" a productes comercials vulgars que volen ser art, i a l'art sentimental, ja que va néixer com una resposta a una gran quantitat d'art al segle XIX, en el qual l'estètica artística es confonia amb un sentit del sentimentalisme exagerat o melodrama. També podriem incluir qualsevol tipus d'art deficient per raons similars a les que ja he dit.
El Kitsch Imita ho superficial d'allò artístic per intentar assemblar-se o resultar sentimental, elegant, teatral, o creatiu. També pot dependre només d'una convenció o fórmula, però sense el sentit de la creativitat i l'originalitat mostrada en l'art original.
​
Per què es pot considerar kitsch l'exposició de Pep Duran "Paper adormits"?
Jo crec que per alguns aquesta exposició podría ser considerada kitsch per algunes de les obres exposades del autor.
Algunes d'elles, com les del principi de l'exposició eren com un collage de diverses coses i colors o garabats dels qual es podria pensar que és kitsch, com per exemple les imatges que podràs veure a continuació:
​
.jpg)
Què tinc per casa? Relació amb el Kitsch
Per a mi, una cosa que tinc per casa que la podría relacionar amb el kitsch és una capsa que feia servir de petita per guardar petites juguines meves.
En un principi era una caixa rosa semitransparent de les princeses diseny, però amb el pas del temps la vaig anar afegint enganxinen i redecorant, fent una barreja de princeses diseny amb Mickey Mouse, Minnie Mouse, Goofy y altres personatges ficticis amb un gran dibuix d'un gomet blau, enganxines de fades i textos transparents amb troços de pega restants de enganxines que vaig acabar treinet.
Per a mí, l'havia millorat del seu aspecte original i era preciosa, però ara que la veig de gran hem sembla una barreja de moltes coses i de colors tan diversos que no m'agrada gens i crec que seria un bon exemple de kitsch.
​
