Alicia Ramos Benavides
Estudiant de segon de
Batxillerat Artístic Plàstic
En aquest apartat resumiré els conceptes treballats a classe i en les diverses excursions que anem fent durant aquest primer trimestre. També clicant en "documents", podreu trobar més conceptes explicats.
MINIMALISME: És un moviment artístic nascut a la costa dels EE.UU, en NY l'any 1960. Les seves principals figures són: "Donald Judd, Frank Stella, Robert Morris i Carl Andre. Terme utilitzat per primera vegada pel filòsof Richard Wolheim, per referir-se a les obres d'art en què predominava la idea sobre la seva manufactura, en línea del "readymade" i les obres de Marcel Duchamp o d'Ad Reinhard, pioner d¡aquest art. Actualment, ens referim a l'art que vol donar als objectes artístics una absoluta autosuficiència, trencant amb tota la idea de representació emfatitzant en l'anonimat de l'autor en la realització de l'obra que contrasta amb la forta expressivitat dels pintors de l'anterior generació de l'expressionisme abstracte, i intenten evitar associacions metafòriques, simbolismes i sugeriments espirituals trascendentals.
ORIENTALISME: És un corrent literari i artístic del S.XX. Inspirat per l'Orient Mitjà, l'art orientalista no correspon a cap estil particular i reuneix artistes, obres i personalitats tan oposades, des d'on trobem a Delacroix fins Picasso a començament del S.XX. Marca l'interès per a les cultures del "Malgreb", "turca" i "àrab". Engloba diferents moviments pictòrics. Al principi els orientalistes es van centrar en la funció decorativa dels elements orientals, representant el que havien conegut a través de llibres i la pròpia imaginació. I cap al S.XX, l'orientalisme es basa en l'autenticitat i la cerca de la veracitat. Aquest estil va arribar al seu màxim esplendor en les "Exposicions universal de París de 1855 i 1867. Va tenir molta influència a la pintura i, en menys mesura, a l'arquitectura.
ALICIA RAMOS
ALICIA RAMOS
QUI SÓC?
IBenvingut/da al meu blog!. Jo sóc la Alicia Ramos Benavides, una estudiant de 17 anys que està cursant segon de batxillerat artístic al Institut Celestí Bellera de Granollers.
En aquest blog podràs veure treballs como ara resnyes d'art, comentaris d'obres, recerca de
informació, entre d'altres, de diversos temes o asignatures. També penjaré fotografies de diferents llocs sobre els qui par-li.
I fins aquí és tot, revisa els meus apartats si tens curiositat, i espero que us agradi el meu blog!
En el link a continuació ´s podrá veure una carpeta amb tots els meus apunts de Història del art.
GLOSARI
Primer trimestre
ISAKI LACUESTA
Neix l'any 1975 a Gerona, actualment viu. És director de cine, guionista i crític. Premi Goya: Millor actor de repart - Emma Suárez. Filmografia: "Entre dos aguas". Guions: "Garbo, el espía". Videoinstal·lacions: "Aftermath"
CHRISTIAN MARCLAY
Neix l'11 de gener de 1955. És artista visual i compositor. És autor d'un ampli corpus que explora la relació entre el só i la visió, especialment en les diverses maneres en què el só es pot manifestar visualment.
BARBARA HELD
És una artista, flautista i compositora resident a BCN. Coneguda per la seva subtil exploració del material sonor. El 18-09-19 interpreta una tria dobres de Chalkboard de Christian Marclay.
PETE LINDBERGH
Naixement i mort: 23 de novembre de 1944 - 3 de setembre de 2019
És un fotògraf, fashion photographer i director de cine.
Premi Lucie 2005
Destaca en el blanc i negre i el fenòmen top model
MARCEL DUCHAN
Neix el 28 de juliol de 1887 i mor el 2 d'octubre de 1968. És pintor, jugador d'escacs, actor, gravador, fotògraf, poeta i bibliotecari. Moviments: Dadisme, futurisme, Cubisme i surrealisme. Obra destacable: El Gran Vidre
MAN RAY
Neix el 27 d'agost de 1890 i mor el 18 de novembre de 1976. És artista, pintor, fotògraf i cineasta. Moviments: Surrealista i Dadisme.
Obra destacable: "L'enigme d'Isidore Ducasse", "Cadeau", "Àrbres" i "Self Portrait"
JOSEP RENAU I BERENGUER
Neix el 17 de maig de 1907 a València, i mor el 11 d'octubre de 1982 a Berlín Oriental. És pintor, acadèmic, catedràtic, escriptor, cartellista, muralista i professor. Obra: "Arte contra las élites".
GEORGE GROSZ
Neix el 26 de juliol de 1893 a Berlín, i mor el 6 de juliol de 1959 a Berlín. És pintor, dibuixant, fotògraf, professor d'uni, escriptor, il·lustrador i litògraf. Moviments: Expressionisme, dadaisme, Nova Objectivita i Novembergruppe.
MERY CUESTA
Neix l'any 1975, té 43/44 anys. És crítica d'art, conservadora i ninotaire. Obres: "Istanbul Zombie 2066" i "Caída y auge de Antxón Amororrotu". Catlàegs: "Rallito X: Manipulated Society".
ARTISTES
A ESTUDIAR
- Primer trimestre -
En aquest apartat podreu veue una petita fitxa amb les dades més importants de cada artista que anem treballant al llarg d'aquest curs, separats per trimestres. No hi haurà gaire informació perquè sigui algú didàctic i fàcil de mirar i sapiguer ràpidament a qui et refereixes.
També, podreu trobar en el següent document els altres arties que no entren explicats en el wix.
Per veure la info has de clicar a sobre de cada fotografía dels artistes.
SORTIDA 25/09/19
Museu Nacional de Catalunya
El passat dimecres 25 de setembre, el batxillerat artístic del Celestí Bellera vem anar a visitar 3 exposicions temporals del Museu Nacional de Catalunya. La primera exposició va ser de Oriol Maspons; exposició anomenada:
-
Oriol Maspons: "La fotografia útil". On veiem una visió biogràfica dels 40 anys d'aquest fotògraf de l'Espanya dels anys 50, radical. L'exposició es podrà veure des del 5 de Juliol del 2019 fins el 12 de gener del 2020. Aquest fotògraf se li va coneixer sobretot per el seu paper en la renovació de la fotografia a Espanya a la dècada de 1950 i 1960. Oriol Maspons és va dedicar a la fotografia, defensant la fotografia útil davant la fotografia de moda, i la fotografia com un objecte de contemplació estètica. El fotògraf l'any 1952 va entrar en la AFC, on amb el temps es va oposar a les seves inniciatives innovadores, publicant un reportatge anomenat: "salonisme". El 1955 se'n va a París on coneix a Brassaï, Cartier Bresson, Disneau, entre d'altre, qui varen ser influyents per a ell. També va formar part del moviment de la Gauche Divine, que a finals de la dècada de 1960 es van rebel·lar a BCN contra la cultura oficial franquista.
-
Antoni Fabrés: L'exposició va del 31 de maig al 29 de setembre de 2019. És una exposició amb la finalitat de fer renéixer a un gran aquarl·lista, pintor, retratista i escultor orientalista , continuador de Maria Fortuny, quedat en l'oblit, en les dècades dels 80 i 90 i del S.XX amb les temàtiques dels mosqueters i espadatxins. El seu estil és incert, ja que va tocar tant el orientalisme, com el realisme i el naturalisme, citicant a la societat, i considerant-se tot un defensor. Va arribar a pintar casi en hiperealisme per la seva obsesió de la incidència del color i la seva recerca sobre això, tant en interiors com exteriors.
-
El Víbora: Una exposició anomenada "Comix contracultura" i on podem veure els 40 anys del primer número que va marcar a les generacions dels anys 80 i 90. Va ser una revista de còmics espanyola, de periodicitat mensual, orientada especialment al còmic underground (és referia als canals d'edició, impressió i distribució de les historietes), publicades a partir de desembre de 1979, amb un total actual de 300 exemplars. El seu estil abarca temes totalment controversials com ara la llibertat sexual o la vida de la gent pobre. En l'exposició podem observar unes vinyetes transgresores i un llenguatge nou, i es van rebel·lar contra l'ordre establert i l'estètica convencional. Del Víbora al llarg de tota la seva existència hi podem destacar el dedicat a l'intent colpista del 23 de Febrer de 1981. L'exposició serà vigent del 21 de juny del 2019 al 29 de septembre de 2019.
​
LINKS:
-
Oriol Maspons
-
Antoni Fabrés
-
Víbora
-
Treball previ a la exposició
-
Ressenya i treball posterior a la exposició
-
Contex històric
-
Fotografies de l'excursió
​
OPINIÓ DE L'EXCURSIÓ: Ha sigut la primera excursió, i la primera excursió de l'any que amb tota sinceritat he disfrutat, he notat que he après moltíssim, enrecordant-me de la informació que les guies ens anaven explicant, i una exposició molt interessant i entretinguda. Si que és cert que les guies anaven molt ràpid explicant la teoría, ja que només teniem una hora aproximadament, però malgrat això, s'entenía tot prou bé. La que més em va agradar va ser l'exposició de la fotografía útil, per les imatges, una gran obra d'art i per com em vaig sentir d'introduïda en l'època, amb els diversos àmbits del fotògraf i com a dia d'avui som capaços d'identificar el masclisme i en aquella època no. I també, el Víbora, per la seva veracitat, crudesa i obscenisme inclòs diria jo, molt impactant.
RESENYES
RESENYES
En aquest apartat trobareu les diverses ressenyes que aniré fent al llarg del primer trimestre sobre les excursions que haguem fet o treballs. També, clicant en la paraula "document", podreu veure les damés ressenyes que no entrin aquí per manca d'espai.
EXCURSIÓ
- BORN I SANTA MÒNICA (09/10/19) -
Ressenya:
El passat dimecres 9 d’Octubre, les classes del batxillerat artístic vem anar a visitar dues exposicions. Una situada a santa mònica anomenada: "(Al)most life, after all", i l’altre situada al Born d’en Josep Renau.
Ens vem dividir en dos grups, els artístic plàstic i els artístic escènics, el primer grup se’n va anar a visitar l’exposició d'en Josep Renau, acompanyat d’una guia que ens va explicar biogràficament les seves obres més importants com a creador de publicitat principalment.
El seu pas del art, les seves diverses etapes, comentaris d’obres, etc. Seguidament vem anar a l’exposició de Santa Mònica on ens esperava un guia suplent, ja que la guia en principi anava a ser una noia però estava malalta, i ells ens va anar explicant i mostrant les diverses obres dels artistes mentre o escoltavem o interactuàvem amb elles.
Finalment, al sortir de Santa Mònica el meu grup que anava amb la Tresa, ens vem quedar assegut davant de l’edifici que es veia en l’exposició de Santa Mònica dibuixant frontals, durant 30 minuts aproximadament. Després vem anar a agafar el tren per tornar a casa.
​
Links:
EXCURSIÓ
- "MAKEA: REHOGAR"(24/10/19) -
Ressenya:
El passat dihous 24 d'Octubre, la dues classes de l'assignatura "FONAMENTS DEL DISSENY" vàrem anar al "CENTRE D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA - FABRA I COATS" a veure l'exposició "Rehogar x+", oberta des del 19.09 fins el 27.10.2019.
Primerament, abans d'entrar a veure l'exposició ens vàrem dedicar a observar la zona i ha dibuixar en prespectiva frontal un carrer de aprop de la zona com a dibuix exterior, i una sala, tota blanca com a dibuix interior, amb un temps aproximat d'uns 45 minuts.
​
L'exposició va consistir en una xerrada d'una de les col·laboradores d'aquest projecte, on ens va ensenyar i explicar que era:
Segons ho que ens va explicar, "Rehogar" és una exposició col·lectiva i una trobada anual al voltant del disseny obert i la reutilització com a eines de transformació social, on l'aprofitament dels recursos, el respecte per les persones i l'entorn són qüestions determinants.
Aquesta exposició en concret es cractava de la seva desena edició, la qual proposava un recorregut per un ecosistema de pràctiques, eines i productes que plantegen modificacions en els nostres actuals hàbits de consum i producció.
I mentres ens anava explicant tots els projectes anàvem observant alguns d'ells, tots diferents mitjançant la seva projecció de la pàgina web i de la pròpia exposició en viu que podiem mirar en la sala on ens trobavem. Una única sala gran.
Com ara podiem veure dissenys originals de cadires fetes amb materials reutilitzats.
Tots ells eren projectes que tardaven a fer entre 4 o 5 dies, dels quals els 3 primers eren únicament per pensar en que fer i com fer-ho.
També ens va explicar en que varen consistir les anteriors edicions i ens va mostrar alguns exemples.
I ens va remarcar que en aquesta desena edició, "Rehogar" va funcionar per reflexionar, posar en pràctica i investigar conjuntament sobre els eixos temàtics i metodològics que travessen les més de 400 propostes que han format part en les diverses edicions.
​
A més a més dels diversos projectes també varem veure una línea del temps on podiem observar els fets històrics més importants que han transcorregut al llarg del temps. També, una impressora 3D que van utilitzar aglún que altre cop per algún projecte i unes quantes taules com a oficina per treballar.
​
Tots els seus materials que ells utilitzaven per els seus projectes com ja he dit eren reutilitzats ho que volia dir que s'havien d'apanyar amb ho que tenien i que les peces es convertien en úniques ja que un cop s'acabava aquell material ja no podien fabricar de més. Ens va explicar que la majoria dels projectes anteriors ja no es conserbaven per que al donar-li tants usos s'havien fets malbé però que un parell d'ells com uns llits que havien fabricat encara seguien en funcionament.
​
Un dels projectes a destacar eren unes construccions en formes geometriques que podiem trobar en diversos carrers del país
​
Opinió personal: Ha sigut una excursió molt interesant i m'ha agradat moltísim, sobretot per la part de l'exposició per què ha sigut la primera que que hem vist sobre disseny. Amb ella he sentit que he après molt i sobretot m'he inspirat per futurs projectes apuntant les idees que se m'anaven passant pel cap en el mòvil i en el sentit de la reutilització, que sempre d'una cosa vella es pot treure un segon ús, només fa falta una pica d'imaginació i ganes de fer-ho. Repetiria sense dubtes més excursions d'aquest estil.
​
Links:
EXCURSIÓ
Visites guiades al Centre de Cultura Contemporànea de BCN (CCCB), i a la Padrera amb Bill Viola.
El passat dimarts, 12 de novembre, les dues classes de batxillerat artístic (tan plàstics com escènics), vàrem anar a Barcelona a veure una exposició guiada sobre dones feministes i les seves obres reivindicatives
Vàrem agafar tren sobre les 8:30 del matí en direcció Clot-Aragó. Un cop allà, vàrem caminar fins arribar al CCCB, fer una parada per esmorzar i tot seguit dividir-nos en dos grups per cada classe, amb un total de 4 grups.
​
Jo vaig entrar en el grup de les 10 en punt. El nostre guia, un noi, ha sigut per ara, de tots els guies de museus als que he anat, el que més amb diferència m'ha agradat.
Ens va portar per un itinerari de diverses obres de dones feministes, on a cada una es parava una estona, l'explicaava, donava la seva opinió, esperava per si algú volia participar i continuava.
Explicava sense enrollar-se, de manera clara i precisa, a més a més es feia entendre i transmetia molt bé ho que la artista volia transmetre amb la seva obra.
En aquella exposició vàrem veure des de una obra que feia burla als estereotips de la època, on observàrem un programa de cuina amb una dóna fent paròdia. Artistes diferents utilitzant el mateix procediment per la seva obra, per transmetre el mateix o similar missatge (ex: dues dones de diferents païssos representant la pressó a la que estem sotmesses per ser dones mitjançant una corda enrotllada per tota la cara), escenes més gràfiques del cos de la dona (fotografies del cos nu) o una reproducció de la pròpia obra en formar visual majoritàriament de l'artista fent quelcom per representar l'obra. Tot era en format fotogràfic o audiovisual, res de pintura, escultura o arquitectura, ja que una de le seves maneres de reivindicar-se era per mitjà d'altres mètodes per fer-se diferènciar dels artistes homes que havien triomfat amb els mètodes tradicionals, i per què era l'època on va sorgir les noves tecnologies.
​
Després d'acabar la visita al CCCB, ens vàrem desplaçar cap a l'exposició en la Padrera sobre l'artista Bill Viola. Exposició anomenada: Bill Viola - Miralls de l'invisible.
En aquesta visita també ens vàrem separar, però en menys grups. Només en dos: pàstics i escènics. I a nosaltres, els plàstics, ens va tocar amb una guia noia. Ella ens va anar resaltant les obres més important de l'exposició, on feia una explicació detallada i extensa de l'obra i del significat que té, de manera cronologica com l'anterior exposició, fins arribar a la mort de l'artista.
L'artista, Bill Viola, va ser un videoartista contemporania, fent realment per l'època coses impensables o molt complicades. Per exemple, en la primera obra vàrem veure un paisatge amb un mini llac i Bill Viola tirant-se a l'aigua i abans de tocar-la, quedar-se immovilitzat. Mentre ells estava immòvil, el paisatge anava canviant, fins que tornava a moure's i s'anava. En una altre, representava les quatre forçes de la terra: aigua, terra, aire i foc, amb persones i diferents escenaris.
ha sigut una exposició que he gaudit molt per què les obres m'han fascinat, l'originalitat i la manera, tan innovadora i difícil, que m'ha deixat sense paraules, malgrat que pel meu gust la guia no ho ha fet tan bé com el noi de la visita anterior i s'allargava masa amb les explicaciones i parades.
En definitiva, recomano molt anar a veure totes dues exposicions.
​
Carpeta de fotografies de l'excursió
Bill Viola: Miralls de l'invisible
Treball anterior a l'excursió:
Treball posterior a l'excursió:
​
Excursió a la Fundació MAPFRE i Antoni Tàpies
A veure l'exposició: "Tocar el color" i l'exposició dedicada a Tàpies
RESSENYA:
​
Avui hem anat la classe de Segon de Batxillerat Artistic Plàstic 1 a visitar l’exposició
“TOCAR EL COLOR” de la Fundació MAPFRE, de durada aproximada dues hores.
Hem sigut acompanyats per una guia dona molt simpàtica. Hem agafat pel matí el tren de les 8:30 i cap a les 10 a.m hem entrat a l’exposició mentre que el grup B dels escènics-plàstics han anat a veure l’exposició d'Àntoni Tàpies, a la que aniriem a veure després nosaltres. Vàrem començar l’exposició per ordre cronològic al revés i vem parlar dels representants més importants d’aquesta tècnica; parant-nos amb alguns quadres, per entendre'ls millor per què s’utilitzava la tècnica, el pastel, a quin moviment pertanyia, quines son les seves característiques, etc. Entre aquests estils ens va explicar el naturalisme, un estil similar al realisme, però sense idealitzar-lo ni dramatitzar-lo, i del surrealisme, que se li atribuia a Frida Kalho, encara que ella no es representés amb aquest. Entre mig de l’exposició vàrem realitzar dues activitats molt dinàmiques i divertides; la primera es tractava de que entenguessim la manera de treballar d’alguns artistes, i per això, en grups de 7 aproximadament vem dividir una fulla blanca en tres part, i en cada part haviem de dibuixar, en ordre, un cap, un tors i unes cames, d’éssers vius diferents, però intercanviant la fulla cada cop que dibuixavem una part, per què l’altre grup la completès, tapant la part que haviem fet per què no ho poguéssin veure, i així aconseguir una fusió de totes. El resultat va ser molt divertit. La segona activitat va consistir en inventar-nos la història que podria haver darrera d’una quadres que ens va dónar a escollir la guia, que tingués relació amb ho que estaba pintat, i així donar-li una història més còmica i divertida. Cap al final de la visita ens vem centrar en una part de l’exposició titulada: “Un art femení?”, on ens vem posar a veure i comparar obres de dones fetes per dones artistes amb obres de dones fetes per homes artistes, i notar la poca valoració que la humanitat ha donat a les artistes dones. Per exemple, ens vàrem posar en rollana i vàrem parlar sobre grans icòns de la humanitat, com ara Nil Amstrong, la primera persona en trepitjar la lluna, però cap de nosaltres ens enrecordàvem de quina va ser la primera dona en fer-ho. I com, encara que en el món de l’art i ha més dones que homes, triunfan més ells que nosaltres. Va ser una gran reflexió final i una visita que he gaudit molt. I per a mí, la guia va ser molt bona i va fer un gran treball.
(Segona Expo)
Un cop vàrem acabar de veure l’exposició de “Tocar el color” de la Fundació MAPFRE, el meu grup i jo vàrem anar a veure l’exposició de la Fundació Antoni Tàpies sobre ell, al voltant de les 12 del mig dia. Aquest cop també, dirigida per una dona guida, d’uns 35 anys. Vem començar en una sala molt gran, on podiem veure algunes de les obres de pintura i escultura d’Antoni Tàpies, com ara unes pedres disposades com si fossin làpides, pintures amb sìmbols que donaven peu a moltes interpretacions, que vàrem fer, per
interactuar i actuant en algunes. També, hi havia una sabata d’escultura molt gran que va cridar- nos l’atenció. Després vàrem anar a una sala dedicada a la part teatral d’Antoni Tàpies, on per un cantó observavem una escena de l’obra, feta per a ell, on els actors no portavem la camissa posada, sinò que es trobava penajada, i en la mateixa sala, obres relacionades amb el món del teatre, com una col·lecció petita amb símbols que eren fàcils d'interpretar i relacionar amb aquest tema. A continuació vàrem entrar en una sala molt allargada, amb una vitrina de vidre, amb obres dintre i fulls de diari o informació recollida, i davant d’aquesta una obra molt gran, dibuixada al revés, de color negre, d’un retrat. Per últim, vàrem pujar al terrat, i allà vàrem veure de les obres més modernes que va fer Antoni Tàpies, que es tractada d’un peu amb un mitjó, que va ser una obra feta de manera més reduida a com ell tenia pensada fer-la (d’uns 16 metres), per un càrrec artistic que li vàren fer anys enrrera. L'exposició també va tindre una durada d’aproximadament de dues hores i al acabar vem tenir una hora de temps lliure per poder descansar, aprofitant per visitar una tenda molt gran de material artistic i d’altres àmbits de cració. L’última visita se’m va fer més pesada que la primera, no tan dinàmica, llarga i bastant filosòfica. Encara així, considero que la guia va fer un gran treball tenint en compte el gran nombre de persones que hi havien. Ha sigut interessant al final i considero que ha sigut una manera més fàcil d’entre a Antoni Tàpies. La recomenaria visitar amb més temps i una guia, ja que sol crec que seria complicat entendre-la tota.
LINKS:
Fotografies del dia de l'excursio
P[agina web de la fundació mapfre tocar el color
Pagina web de la fundacio Antoni Tapies
​
He tingut que escriure algunes parts d'aquesta ressenya amb un portatil amb un teclat d'Estats Units, per aixo, tinc carencia dels accents, espero que ho tingeu en ompte, gracies. JA ESTÀ ARREGLAT.
Excursions
RESSENYES 2N TRIMESTRE
EXCURSIÓ DIVENDRES 10/01/2020
Cam Framis amb "Art Contemporani català dels anys 70" i "Fotografia de "La Movida" dels anys 80 de Foto Coetània".
Experiència viscuda: Vàrem agafar el tren de les 8:29 a.m arribant allà cap a les 9:30 aproximadament, i a Can Framis cap a les 9.45, i entrant sobre les 10-11 a.m pasades. Mentre esperàvem abans d’entrar, vem aprofitar per esmozar i secar-nos una mica. Estaba plovent moltísim aquell dia i tothom estaba molt xops, amb els peus mullats, amb fred i cansat, per poc que no tornem de retorn a casa. Però la pluja amb el temps va parar i quan ja hi estavem fent la visita ja no pluvia. Ens vem repartir en dos grups, cada grup guiat per una noia guia. El meu, va ser el grup 1 i vàrem
començar parlant per la exposició de l’artista número 7 de l’exposició: en Víctor Pérez-Porro, amb la seva obra: Des-li-zan-tes, del 2010, obra ja mencionada anteriorment. Després vem continuar amb l’artista número 8, Vicenç Viaplana, amb la seva obra: “Solo Recording Sessions #2.4, de 2017. A continuació, els artistes número 9, Alex de fluvià, Regina Giménez, Jo Milne i Pep Agut, seguit dels artistes 10, Jordi Alcaraz, Gerard
Fernández Rico, Salvador Juanpere i Francisco Ruestes. Li van seguir la sala 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 20 i 21, totes sales del segon pis. Més tard vem baixar al primer pis, continuant amb la sala 1 amb Alamà, sala 2amb Antoni Tàpies i sala 3 amb Antoni Clavé per finalitzar.
Un cop acaba la visita guiada, amb les explicacions i fotografies preses durant
aquesta, vem dirigir-nos ràpidament cap a la següent exposició, anomenada: “La Movida”, fotografies dels anys 80 de “Foto Colectània”.
​
Un cop vàrem arribar al lloc on es portaria a terme l’exposició, vem deixar les motxilles i qualsevol cosa que ens pogués molestar durant la visita dintre d’una sala, i tot seguit va vindre una noia guia i vem començar l’exposició guiada. Primerament parlant sobre Pablo Pérez-Minguez, qui tenia dues parets per les seves fotografies, pintades de color rosa fuxia, seguit de Alberto
García-Alix, amb una paret de color blanca, Miguel Trillo, amb les seves parets de color marró chocolata i Ouka Leele, amb una paret de color negra. L’exposició va durar aproximadament una hora i un cop acabada, vem agafar les nostres coses, i ens vem dirigir a la parada de tren de l’estació de França, agafant el tren
direcció Passeig de Gràcia per després agafar un altre amb parada en totes les estacions fins arribar a Granollers.
​
Carpeta drive amb les fotografies de l'exposició
Excursió: Caixa Forum
23 de gener de 2020
Tota la informació d’aquesta excursió la podreu trobar en l’apartat de disseny “EXCURSIÓ: CAIXA FORUM”
EXCURSIÓ DILLUNS 10/02/2020
MACBA amb la seva exposició “Un segle breu".
Esperiència viscuda:
Avui, dilluns 10 de febrer de 2020, a les dues classes de batxillerat artístic (plàstic i escènic), ens convocar a les 8:00 a.m a l’estació Granollers-Centre per agafar el tren direcció Passeig de Gràcia que passava a les 8:13 a.m i poder arribar al museu cap a les 9:30 a.m. Un cop vem arribar al Museu, vem estar esperant fins a les 10 a.m, hora en la qual suposadament haviem d’haver entrat i començar la nostra visita lliure de les diferents exposicions del museu que no anàvem a tenir amb guia, però, no vem poder entrar fins a les 11:00 a.m, una hora després. Durant aquest temps, vem anar a caminar una estona, fent temps fins que vàrem poder accedir al museu. Un cop allà, primerament vaig anar a mirar l’exposició “Takis” que es trobava en la planta baixa del museu, continuant amb l’exposició “Charlotte-Pensensko: Work in progres”, que es trobava en segona planta, i per últim, sortint del museu, al davant d’aquest, a dins d’una biblioteca, vaig anar a veure l’última exposició lliure anomenada “Mostreig #3. Antibooks”. Un cop passada l’hora que teniem abans de començar l’exposició “Un segle breu”, i mirades les 3 exposicions a manera lliure, vem dirigir-nos a l’entrada de l’última exposició. Aquesta va estar dirigida per dues persones, una señora i un home jove mexicà, i com erem un grup molt gran, ens vem dividir per la meitat, quedant-nos els plàstics amb el home jove, i els escènics-plàstics amb la señora. La visita va durar aproximadament una 1 hora i vem fer, com ja he dit anteriorment, la visita cronològicament, començant pel final i de vegades realitzant activitats per interectuar més i fer-la més dinàmica. Una d’aquestes activitats va consistir en dividir un altre cop el grup, i situant-nos en habitacions diferents. Un grup es quedaria en una sala amb obres d’art i l’altre dispondria de fulles en blanc i un retolador, i consistia en que el grup que veia les obres d’art havia de descriure com poguès les obres al altre grup perquè aquest el pogués dibuixar i així poder veure el resultat de com quedaria. I una altre activitat per exemple, va ser intentar imitar obres d’art, fent postures o qualsevol altre cosa amb el cos i utilitzant una cinta elàstica negra. Aquestes activitat segons el meu punt de vista van millorar moltísim l’exposició ja que la van fer més entretinguda i va fer que ens interessesim més i ens involucressim més. Un cop acabada l’exposició, vem fer unes quantes fotografies i ens vàrem dirigir a l’estació del Passeig de Gràcia per agafar el tren direcció Granollers, arribant a l’Estació de Granollers-Centre cap a les 14:30, molt d’hora a comparació d’altres excursions.
En conclussió dir que sincerament ha sigut una de les excursions que més he gaudit, per no dir la que més, en molt de temps i sense dubte, la recomano.
​
LINKS IMPORTANTS:
Excursió al Cosmo Caixa - 11/03/2020
Expos:”On som. On podríem ser” i “Objectes de desig”
EXPERIÈNCIA VISCUDA DURANT L’EXCURSIÓ
Ens van convocar als dos grups del batxillerat artístic el dia després d’acabar els timestrals, el dimecres 11 de març a l’Estació Granollers Centre a les 8:15 del matí, per agafar el tren de les 8:30 direcció sants, Barcelona, i a partir d’allà anar caminant tots junts cap a el Cosmo Caixa. Un cop vem arribar, vem tindre una estona per poder esmorzar i després ens van dividir per classes per començar la visita guiada. Al meu grup, del B2AR1 vem començar amb la visita a l’exposició de “On Som. On podríem ser”, a la segona planta del Cosmo Caixa i acompanyats d’una jove guia. En un principi ens vem quedar fora de l’entrada de l’exposició mentre la guia es presentava i parlava una mica de què anavem a veure i comenava certs aspectes, com per exemple si sabia què era un comissari i quina era la seva funció, entre altres coses. La visita va durar aproximadament una 1 hora i mitja, casi dues, i va ser bastant interactiva. La guia no ens va explicar totes les obres ja que sinò l’exposició hauria durat moltísim més, sino que va seleccionar les que ella creia més convenient. Vem anar comentant una mica les obres i el significat que el artista volia transmetre o la seva intenció. Un cop acabat, vem tindre 10 o 15 minuts de descans abans d’anar a la segona exposició.
A continuació; “Objectes de desig: Surrealisme i diseny 1924 - 2020” va ser la segona exposició que varem veure en la excursió al Cosmo Caixa després del nostre descans de 10 minutos de la primera exposició. En aquesta, també ens va acompanyar i guia una noia. Però, en aquest cas, i a diferència de la primera exposoició, ens van donar uns cascos per poder escoltar a la guia sense que ella hagués de cridar i així no molestar a les altres persones que estaven visitant el museu al igual que nosaltres. Va ser una visita una mica més llarga que la primera, podria dir a ull que amb una durada de dues hores més o menys. La visita va estar composava per una primera xarrada de què veuriem i sobre l’exposició en general en la primera sala, una gran i introductòria. A continuació, vem entrar en la sala 1, vem parlar d’algunes de les obres, les que ella va considerar més rellevants i que podia explicar en el temps que disposava, les vem comentar entre tots algunes, i vem repetir el mateix recorregut per les altres 3 sales fins acabar amb tota l’exposició. Un cop vem acabar, vem tenir una estona de descans i cap a la 13:30 ja estavem de camí per agafar el tren de retorn a Granollers