La imatge que podeu veure sobre d’aquesta franja de text, fet a llapís, és el meu esbós del meu projecte de calcografia. Amb aquests, el meu propòsit es representar com ens sentim en aquesta quarentena. És a dir, tothom a dia d’avui ens hem de quedar a casa, per evitar agafar el virus i posar-nos malalt. També, per evitar contagiar als damés, i per evitar col·lapsar el sistema sanitari. I és cert que això ho fem pel bé de tothom, units, però això no treu ho dur que pot ser per a moltes persones trobar-se aïllat de tothom, físicament i fins i tot emocionalment, i trobar-se sol. No poder tocar ni veure a nignú, no rebre cap abraçada ni cap mirada, i només tenir un contacte virtual. I encara així, molts cops la línea invisible que ens separa de la gent a la que estimem es tan petita que la podriem trencar com un simple mirall, amb un cop, un moviment, però no podem. Com aquesta noia, ens trobem atrapats en una bombolla individual, sense nignú més que nosaltres. I encara tenir contacte amb el món exterior, mitjançant les noves tecnologies, ens podem sentir sols. I encara tenir a prop als amics o a la família gràcies al telèfon, no podem trencar aquesta distància que ens separa. Molts de nosaltres ens pasem hores i hores escoltant ho que diuen de la nostra situació actual els mitjans de comunicació, i això ens pot transmetre angoixa, inseguretat, i sobretot por. Una por per a la incertesa i la no controlaritat de la situació. Un atac d’ansietat al no saber. I aquesta por ha fet que milers de persones actuessin sense motius reals, atacs per la por, com ho que a passat de les massives compres nals supermercat i per por a quedar-se sense res, arrassesin amb tot ho que poguessin, com si es tractés d’un apocalipsis, com ho que ha passat amb el paper de WC. On al final, acabaràs vivint rodejat de coses materials com el paper, i no de ho important. La noia del meu dibuix, vol ser símbol de representació de totes aquestes persones que passen per aquesta situació. Persones que no saben que fer i actuen per por. Persones que es queden fosques per dins i atrapades. Però que segueixen endavant, perquè al final, de tot ens ensortirem.