top of page

Visita al MEAM (6/10/18)
El pasat dimarts, 16 d'Octubre de 2018, els artístics plàstics vem anar al MEAM (Museu Europeu d'Art Modern, un museu d'art de Barcelona, caracteritzat per les seves obres d'art modern europees i contemporàneas del segle XXI, i, en aquell moment per una exposició d'una col·lecció de diversos artístes d'art hiperrealista i realista japonesos.
Vem poder gaudir tot el dia, dividits per grupts de tota l'exposició, tan temporal com la permanent, guiats per una guia que ens va guiar per tot el museu fins arribar a la part d'adalt on tenien l'exposició dels quadres; alguns amb una barreja entre quadres i escultures realistes i hiperrealistes, quadres solts molt ben fets i escultures infinitament detalades. Des de lluny semblàven realment una fotografia i el seu grau de dedicació i detallisme era totalment sorprenent. També ven gaudir d'alguns explicacions i aclaracions o puntuacions de la guia sobre algunes de les obres.
Al acabar la visita guiada ens vam deixar una estona per si voliem mirar-ho de nou però pel nostre compte i amb el temps que vulguessim, a més a més d'haver de dibuixar alguna part del museu tenint en compte la prespectiva frontal i oblicua que estem treballant actualment, per dur aquesta tasta vem tindre una hora de temps lliure. La majoria, incluint-me ho vem fer gaudint d'una sala que tenia el museu on hi trobàvem un piano.
Després de la visita al MEAM, ens vem dirigir a la catedral de Barcelona on vem seguir dibuixant prespectiva i arquitectura durant una mitja hora o 45 minuts abans de tornar cap a casa i agafar el tren.
I així va ser com va acabar l'excursió.
Ha sigut una experiència que he disfrutat més, i un dels museu que més m'han agradat, espero que algún dia poguem toranr a anar-hi!


VISITA AL MACBA (10/12/18)
El pasat 10 de Decembre de 2018, la clase dels artístics plàstics vem anar al MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), un museu que es podria dir, una mica peculiar que els altres museu, o si més no, la visita que vàrem fer si que va ser extranya i a la vegada molt divertida i didàctica.
Tot va començar quan al endinsar-nos al museu i arribar els guies es van donar uns antifaços per que ens tapessim els ulls i a continuació ens varen guiar per tot el museu amb els ulls tancat i només escoltant-los a ells i les seves indicacions, i podent, això sir, tocar parets o companys per guiar-nos i no fer-nos mal.
Per no perdre'ns pel museu o qualsevol cosa ens anàven guiant amb el soroll d'una campaneta petita que feien sonar de poc en poc. Al principi si que es sert que donava por, ja que no veies res i obviament no et vols fer mal, però al final t'acava fent inclòs gràcia, i l'intenció d'aquesta activitat era concentrar-nos plenament dels sorolls per després parlar-ne de ho que hem escoltat.
Vem estar parlant com uns 5 minuts o 10 fins que vem pasar a la següent activitat que va consistir en posar-nos uns cascos on s'escoltava la veu de la guia i anar observant les diferents sales del museu; en una hi havia un corridor amb peces metàl·liques que veien molt de sonor quan hi pasaves per elles, en una altre hi havia uns grans bongs, o intruments que feien resonar tot el museu, en una altre unes portes amb uns objectes al mig, etc. Mentre caminàvem pel museu anàvem revent indicacions com tocar les parets com ara tocar les parets i notar la rugositat, entre d'altres.
Per últim, abans d'anar-nos, ens vem anar a la sala que ja he mencionat abans, on es trobava l'intrument, el Gong o Bong, i ens vem col·locar en rotllana al volant d'aquest i l'anàvem fer sonar i després en acapella l'intentàvem copiar el só. Vem estar vent allò una llarga estona i després vem estar parlant una estona i la visita es va acabar.
Crec que ha sigut una experiència estraordinari, encara que molt rara, però que tornaria a repetir sense cap dubte. Ja que crec que va ser gens aburrida i molt curiosa, i que aquell estil d'explicació va fer que estigussim mes atents i ens agradés més.

No em va fer joan brossa (2/5/18)
TÍTOL DE L'EXPOSICIÓ: "No em va fer Joan Brossa"
INTRODUCCIÓ GENERAL: És una gran instal·lació sonora i plàstica, formada per diferents elements quotidians extrets del seu context per representar els paisatges als que fa referència Joan Brossa en la seva prosa dels anys 40 i 50. A més a més, es poden escoltar diferents fragments de la poesia escènica de la mateixa època, farcida d'al·lteracions.
NOM DELS L'AUTOR: Cabosanroque; un grup de música catalana experimental, integrat per Laia Torrents i Roger Aixut.
DATA O PERÍODE: 2018 - 2019, Al museu de Granollers del 4 d'abril al 5 de maig, encara que també al Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta, Institució de les Lletres Catalanes i Fundació Lluís Coromina.
ESTIL/CORRENT/MOVIMENT ARTÍSTIC: L'art sonor que veiem és d'un estil contemporani juntat amb un subrealisme pròpi de Joan Brossa.
És una obra convina desviacions de gèneres brossians, com la poesia objectual amb el postteatre, i sempre des del punt de vista del so.
TÈCNICA: L'art sonor
DESCRIPCIÓ OBJECTIVA O DENOTACIÓ: Podemo observar una instal·lació amb una base metàl·lica rectangular, on a sobre hi han diversos objectes quotidians trets de context per transmetre una idea diferents, que fan referència als poemes de Joan Brossa escrits en la decada dels anys 40. La exposició consta de diversos elements; per una part tenim la part objectival, on observem els elements com ara màquines d'escriure, gots de plàstic, etc. Per una altre part trobem una part acústica on d'una banda l'escriptura en prosa, centrada en les imatges hipnagògiques, i de l'altre, fragments de poesia escènica on el so de la paraula esdevé gairabé més important que el significat, poemes escènics farcits d'al·lteracions. També es poden escoltar els sorolls que emeten en directe els diversos objectes de manera coordinada i mesurada correctament. I per últim trobem uns efectes que llum que estan provocats per 4 llums rectangulars col·locades a cada extrem de la sala que s'encenen i s'apaguen estrategicament. També, durant la funció la sala es troba fosca i plena de boire artificial.
Es van basar en el concepte del poema objecte que va desenvolupar Joan Brossa en la dècada dels anys 50 quan en 1951, amb 3 poemes experimentals, dels quals se n'ha conservat un, es va poder dir i considerar l'inici dels poemes objectes de Brossa, concebuts com l'aparellament de dos objectes allunyats.
Les persones encarregades en portar a terme la veu que sonava en la exposició varen ser:
- Alumnes del COIET de Banyoles (Servei d’atenció especialitzada a persones adultes amb discapacitat a la comarca del Pla de L’estany)
- Alex Alba
- Pau Fernández Pujol
- Eduard Martí Vergé
- Jonathan Perasa
- Carmelita Puigdemont
- Jordi Saubí Gironès
- M. Àngels Verge Mata
I, la durada de l'exposició era de 30 hora.
DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA O CONNOTACIÓ: La intenció és crear una nova prosa objectual, d’interpretació lliure, que substitueixi els textos originals, però que alhora conservi oberta la potencialitat del seu significat i doni a l’espectador la llibertat de poder extreure’n la seva pròpia interpretació.
A més a més, aquest projecte va obtenir una de les beques per a la recerca i la creació en l’àmbit de les arts visuals que va atorgar el Departament de Cultura l’any 2016.
Les imatges hipnagògiques es materialitzen a través d'objectes animats que es transformen en paisatges i executen accions sonores: muntanyes que emergeixen, al·literacions d'objectes que es transfiguren en boscos, i boscos sonors que es converteixen en paisatges plàstics.
CONTEXT HISTÒRIC-POLÍTIC-SOCIAL I ARTÍSTIC DE L'AUTOR: Actualitat.
PARLA DEL DISCURS DE L'ARTISTA, CRITERI DEL COMISSARI I AMPLIA LA SEVA BIOGRAFIA:
Aquesta obra va ser possible gràcies al suport de la Fundació Joan Brossa i ICEC.
Segons diversos comissaris crítics d'opinió; "... el paisatge mític i màgic d'El jardí de Batafra o el molí de carnaval, text en prosa escrit l'any 1949, que ens presenta un món mític, de ressonàncies mesopotàmiques, amb diferents nissagues de déus amb aptituds fantàstiques..." "el paisatge molt menys diví de 30 Divisions (1950), agrupació de quatre poemes que ens descriuen els combats que Brossa va viure destinats al front del Montsec durant el final de la Guerra Civil"
"El paisatge sota el firmament contingut en l'obra de poesia escènica Missal de Caragat (1950).."
"...o els boscos evocats en l'obertura de l'òpera Parsifal del seu admirat i vitalment recurrent Wagner... o tots ells al mateix temps".
BIOGRAFIA DE CABOSANROQUE:
És un grup de música experimental catalana nascut a Barcelona el 2001 com a formació musical dedicada a l'experimentació lúdica a partir d'instruments inventats. Han creat els espectacles "El run-run del nyigo-nyigo", entre d'altres.
El treball del grup s'ha desenvolupat al voltant de la construcció de màquines musicals i l'exploració de les seves capacitats expressives, en un procés d'investigació contínua sobre la generació de so per mitjans mecànics i automatisme. Aquesta capacitat expressiva de les màquines, relacionada de diferents maneres amb la investigació de persones, s'ha posat a prova a muntatges escènics, en espais expositius, en forma d0intal·lacions sonores o en àmbits estrictament musicals.
El resultat compren 6 treballs discogràfics (i col·laboracions diverses amb músics).
BIOGRAFIA DE JOAN BROSSA:
Joan Brossa va ser un peota, dramaturg i artista plàstic català nascut a Barcelona el 19 de gener de 1919 i mort en la mateixa ciutat el 30 de decembre de 1998. Per ell tot ho que feia era "poesia", no hi havia distincions. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segons meitat del S.XX.
Va ser un dels primes defensors de la poesia visual de la literatura catalana. a seva obra creativa abarcava tots els aspectes de l'art: la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts ecèniques, la màgica, el circ i les arts plàstiques. Per a ell no hi havia distincions de gèneres sino qué tots el gèneres artístic són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt. Als anys 40 va conèixer a J. V.FOIX, un dels seus referents literaris, i també filòsof, entre d'altres que va rebre una forta influència. També és caracteritza per la seva producció plàstica i les seves diverses i nombroses exposicions com la de la Fundació JoanMiró de Barcelona (1986), entre d'altres.
DIBUIX ESQUEMÀTIC, ESBÒS O FOTOGRAFIES DE A PEÇA:


Visita al MNAC (18 D'OCTUBRE, 2018)
O també conegut com "El Museu Nacional d'Art de Catalunya, és un dels museus més importants d'art, situat al Palau Nacional de Montjuïc, construit per a l'exposició Internacinal de 1929; és on es pot veure la millor col·lecció de pitura mural romànica del món, i els artistes més representatius del moderisme català, com ara Gaudí o Casas. També en l'art gòtic amb grans pintors europeus i del Renaixement i el Barroc, com ara Tiziano o Vélazquez, amb col·leccions de fotografies per acompanyar el fons.
A més a més de les obres pictòriques o escultòriques que podem trobar permanentment en el museu, trobem exposicions temporals i activitats per una millor i més aproximació a l'art que fan, normalment per escoles o grups grans, que converteixen al museu en un dels més característics i dels quals tothom ha de trepitjar al menys un cop en la seva vida i viure aquesta experiència que segur que els hi encantarà i els obrirà un nou món ple d'art i conceptes o artístes recoegus i de potser no tant.
En aquesta sortida, que vem anar els dos grups de batxillerat artístic plàstic, va consistir en una visita guiada en la qual ens van separar en 3 grups, equitatius i perqué aixi sigui més fàcil dur a terme l'activitat la qual la consistir en parlar sobre 3 artistes dones que tenia el museu i alguna de les seves obres.
Encara que els tres grups parlaven sobre artistes dones, en els tres se'n parlava de 3 diferents, i cada artista es caracteritzava d'una cosa o d'una atre.
En el meu grup, personalment, vem parlar primerament d'una artista feminista, on volia donar a conèixer la figura i silueta femenina però no com un concepte sexual sinò artístic, primerament vem observar l'obra, on sortia una dona dibujada estirada en un sofa i posant, i haviem de dir que intuiem de la seva obra i perquè, després la guia ens va explicar ho que ens volia transmetre i vem fer un debat d'aixó. Seguidament vem mirar dues obres més, fent el mateix procediment, observar l'obra, intentar anal·litzar-la sense ajuda de la guia i desrés ella ens parlava sobre l'artista i l'obra en concret i per últim debatiem.
Al acabar això, vem fer a més a més, després d'anal·litzar l'obra vem fer una activitat que consistia en crear un "meme" amb alguns dels conceptes que ens van transmetre alguna de les 3 artistes amb la fotografia de l'últim quadre, i el guanyador rebria el premi d'aparèixer el seu meme durant x temps en la pàgina w oficial del museu.
Al final, el meu grup va guanyar i va ser molt divertit.


Dibuix paisatge montjuïc (26/10/18)
A finals d'octubre, com a activitat de dibuix artístic del primer trimestre on estevem treballant el dibuix d'arbre o arubustos, vem anar al Jardí Botànic de Montjuic, envoltat de cactus sobretot, palmeres inmenses i altísimes, arbustos petits, d'alguns amb flors precioses i amb uns colors vius expectaculars, i amb alguns arbres.
Allà ens vem dedicar a dibuixar-ne tres o quatre, tenint en compte la prespectiva i la composició o el detallisme.
En el primer dibuix vem haver de dibuixar una composició de paisatge de tot el jardi botànic, o d'alguna zona àmpia. En el segon dibuix vem haver de dibuixar un detallisme d'alguna flor o planta, la que vulguessim, i que omplis tota la fulla. I, per últim, en el 3 dibuix vem haver de dibuixar tenint en compte la prespectiva i la grandària una composició d'un parell d'arbres o arbustos o cactus amb sobres i alguns detalls.
Vem estar allà tota la tarde dibuixant i observant el paisatge, que era realment impressionant i magnífic, a més a més era un lloc molt popular que es trobava ple de turistes i gent fent fotografies o fotògrafs profesionals.
Va ser una visita magnífica que sense dubtes tornaria a anar.

Obra de teatre "Raphaëlle"
Fitxa tècnica:
-
Direcció: Carles Fernández Giua
-
Creació i actors: Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer
-
Durada: 80 minuts
-
Companyia: La Conquesta del Pol Sud
-
Quin dia es va fer? 22/10/2018
Raphaëlle:
L'obra "Raphaëlle" ens projecta una mirada sobre un món globalitzat en plena transició i ens parla sobre la lluita i les conquestes socials, sobretot de les minories, sobre la educació que rebem i els rols que asumim, és a dir, que significa ser una dona, que vol dir ser un home?, entre d'altres pregunts morals i incerteses dins del món de la sexualitat i la vida intima.
En altres paraules, l'obra ens presenta l'experiència de Raphaëlle, un home transexual que amb el pas del temps i passant per diversos episodis en la seva vida i reptes diversos, poc a poc va passant per el seu procés de home cap a dona, reflexionant sobre les seves preocupacions i dubtes que té al llarg del procés (inseguretats, pors, incomprensió, soletat, incomplesa, etc.)
També ens mostra alguns fragments d'entrevistes a diverses persones, com ara dones que treballven venent el seu cos, etc.
I com ho fan? Doncs la companyia La conquesta del Pol sud proporciona un trajecta sobre la història individual i col·lectiva combinant testimonis reals en escenes i investigacions periodístiques, partint l'espectacle de la experiència individual de transició, de camvi de gènere, un recorregut vital marcat per la lluita per la identitat, per la autofirmació, per la ruptura dels moldes, etc. Una experiència que es forja en en els sens de la cultura europea, en Francia, i que questiona de prop els referents i models amb els que creixem.
Una mostra de la gran lluita per part de la nostra protagonista Raphaëlle Pérez, parlant-nos sobre el camvi que ha sufert el col·lectiu LGBT en la nostra societat al pas dels anys, i a la vegada la companyia investiga el tractament que reben les persones que volen fer-se un camvi de gènere en altres cultures.
Amb un dels grans dilemes que ens presenta: "Potser la divisió entre mascles i femelles no és una simple convecció occidental?
QUI ÉS LA COQUESTA DEL POL SUD?
La conquesta del Pol sud és una companyia fundada el 2010, a Barcelona, pel Carles Fernández Giua i l'Eugenio Szwarcer.
Des del principi es van interesar pel teatre, més oncretament es centrava en la temàtica social (la desocupació, la idea de democràcia real, la desobediència civil, l'alzeimer...), i, des de va 3 anys van començar a treballar en el teatre documental, sortint així l'obra de Raphaëlle, volent concentrar-se i tocar cada vegada més el món real, la realitat,aferrar-s'hi a ella al màxim i representar-la de la millor manera posible, explorant la capacitat d'investigar de qina manera sorgeix el fet poètic.
I com treballen? Mitjnaçant experiències i testimonis reals, documentats i entrevistats, profundint al màxim en l'experiència humana i documentar-lo en el context físic i social en que aquesta experiència humana es pot profundir. Entre d'altres coses, volen apropar-nos al món periodistic documental.

VISITA PAVELLÓ MIES VAN DER ROHE
El dia 8 de gener de 2018 vem anar a visitar Caixaforum i posteriorment la construcció del Pavelló Mies Van Der Roher.
Abans de tots ens van parlar sobre les caracteristiques generals del pavelló:
-
Títol: Pavelló Alemany de l'Exposició Universal de Barcelona
-
Autor: Ludwig Mies van der Rohe; nascut el març de 1886 a Aachen (Aquisgrá), Alemanya. Mor l'agost de 1969 a Chicago, Estats Units. Lilly Reich: Nascuda el juny de 1885 a Berlín, Alemanya, mor el desembre de 2947 a Berlín.
-
Cronologia: Inaguració, maig de 1929. Construït entre octubre de 1928 i maig de 1929. Reconstrucció entre 1983 i 1986.
-
Tècnica: Arquitectura arquitravada amb estructura d'acer.
-
Mides: 56,5 m ample x 18,5 fons x 3,12 m alçada.
-
Estil: Funcionalisme, estil internacional.
-
Tipologia: Pavelló de representació nacional durant l'Exposició Universal
-
Localització: Muntanya de Montjuïc, Barcelona.
En l'excursió ens van parlar sobre la estructura, els materials que van utilitzar, algunes curiositats, la seva història, els colors que utilitzaven i el perquè de la seva construcció. També un cop acabada la explicació, vem estar la resta del temps dibuixant la estructura tenint el compte la prespectiva i el fons, també les ombres diverses que es porjectava pel sol, ja que després ho vem tindre que donar com a treball de dibuix artístic.
Va ser una excursió bastant interesant i entretinguda i sense dubtes la tornaria a fer.
Algunes de les coses que ens van dir va ser:
sobre la PLANTA:
-
Edifici: de planta lliure
-
Espais: Sala principal (Sala Noble), espai secundari (dependències d'administració), zona exterior i zona enjardinada. L'edifici és d'una única planta. Ritme horitzontal. Hi ha una relació d'equilibri entre els elements disposats en la quadrícula sense seguir un sistema modular. Disposició dels murs de manera paral·lela i apartament aleatòria. Edifici amb dos accessos: frontal i posterior.
ALÇAT:
-
8 pilars cruciformes sustenten la coberta de la Sala Noble, disposats en dues fileres de quatre. Els pilars cruciformes transmeten lleguerament, aparença de poca resistència, tenen més reflexes i per tant passen desapercebudes com a estructura. Hi ha una voluntat per separar la funció del que es suport (pilars) i del que no ho és (murs)
FAÇANA:
-
L'edifici és d'alt d'un podi que té diverses funcions: salva la inclinació de la esplanada, dóna notorietat a l'edifici com antigament les escultures o algunes tipologies d'edificis clàssics, oculta l'alçada d'accés i accentua la horitzontalitat. Subtil presència vertical dels marcs dels vidres. els pilars d'acer i els màrtirs. El jardí com a teló de fons del pavelló.

sEGONA EXCURSIÓ AL MNAC
El passat 5 de juny de 2019, és a dir, el dimecres, les dues classes de batxillerat artístic vem anar per segon cop aquest curs de visita al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) on es van una visita guiada sobre les obres més importants que van o sortiran en la selectivitat, totes elles ja estudiades al llarg del curs en les classes de Fonaments amb la Vega.
Va ser una visita d'una durada aproximada de 4 hores on entre d'altres vem veure i anal·litzar "el davallament de la creu" d'esil romànic i "la majestat Batlló" d'estil bizantí. Vem parlar tant d'obres preromàniques, romàniques, bizantin,es gregues, romanes i fins i tot d'art contemporani de prop del segle XIX i segle XX.
Va ser una oportunitat de repas de les obres més important i interessants i sense dubtes seria una excursió que recomano a tot aquell qui vulgui el proxim any, en segon de batxillerat al fer la selectivitat.


bottom of page