​

 

• Performance: Una performance o acció artística és una mostra escènica, moltes vegades amb un important factor d'improvisació, en què la provocació o la sorpresa, així com el sentit de l'estètica, juguen un paper principal.

 

• Crític Comisiari: Realitza els seus judicis habitualment a partir de valors estètics, seguint la teoria de la bellesa, i també seguint criteris morals i polítics.

 

• Art Contemporani: És una expressió que s'empra normalment per designar les obres d'art creades a partir de 1960.

 

• Happenig: És un esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus.

• Freelance: Es refereix a l'activitat que realitza la persona que treballa de forma independent o es dedica a realitzar treballs de manera autònoma que li permetin desenvolupar-se en la seva professió o en aquelles àrees que poden ser més lucratives i són orientades a tercers que requereixen de serveis específics.

 

• Enquadrament: És la proporció d'escena que nosaltres com a fotògrafs decidim que entratà en la fotografia, que veurem.

  • Enquadrament horitzontal: Com diu el seu nom; és un enquadra on la imatge de ho que veiem estroba horitzontalment. Aquest tipus d'enquadrament suguereix tranquil·litat i se sol utilitzar per grabar paisatges o retrats en grup.

  • Enquadrament vertical: Amb aquest enqadrament, disposat de manera vertical, deixes el disparador cap a un costat, i provoca una suguerencia de força i firmesa, i és perfecta per els retrats.

  • Enquadrament inclinat: Aquest enfocament s'obté inclinant la càmera i en aquella posició aconseguim el enquadrament inclinat. Aquest, transmet dinamisme i força, i s'utilitza bastant per els cassos de grabació de esports extrems o en escenas on hi ha sensació de moviment o acció.

• Tipus de pla: Em de saber que el concepte de pla està associat amb el retrat fotogràfic.

  • Pla general: S'utilitza per visualitzar completament al nostre model i abarcar així tots els elements d'una escena, és a dir, que aparegui tot el cos, des de el peus fins al cap, sense cap tipus de tallament.

  • Pla americà/ pla de 3/4: Enquadrament caracteritzat per ubicar la imatge per sota dels malucs fins els genolls. És molt útil quan es vol fer aparèixer a diverses persones.

  • Pla mitjà/mitj: En aquest es mostra a la model des del cap fins a la cintura, o també s'utilitza per a fotografiar a diverses persones interactuant.

  • Pla mitj curt/pla pit/pla bust: Es mostra unicament a la persona des de el cap fins a la meitat del pit. Es vol només enfocar a la persona aïllant-la del seu entorn.

  • Primer pla: S'utilitza per destacar la mirada o el gest d'una persona, i el enquadrament va des de el cap fins al hombros S'utilitza sobretot per a rostres, destacant els detalls, acompanyat d'un enquadrament vertical, normalment.

  • Primerisim pla: Observem només el rostre

  • Pla al detall: S'utilitza per a destacar elements específics, amb un apropament màxim per donar-li importància a elements que de normal podrien pasar desapercebuts.

• Moviments de càmera: Fa referència al desplaçament de la càmera, de forma òptica o de manera física.

  • Tràveling: Consisteix en un desplaçament de la càmera variant la posició del seu eix i realitzant un moviment d'un espai tridimensional.

  • Panoràmica horitzontal: És la rotació de la càmera de la esquerra a la dreta i viceversa.

  • Panoràmica oblicua: Des de adalt fins a baix o viceversa. També conegut com Tilt.

  • Panoràmica circular: Gir de 360º

  • El escombrat (/barrido): És una panoràmica ràpida on no hi ha temps per veure amb nitidesa les imatges que es recolleixen. Són unes lineas de fuga que apareixen devant la càmera.

  • Aproximació: Ens apropa un personatge sense desenfocar el fons.

  • Ayunyament: Ens ayunya un personatge sense desenfocar el fons.

  • Acompanyament: Realitza un acompanyament d'un personatge sense que el enquadrament variï.

  • Horitzontal: La càmera describeix un moviment horitzontal respecte al objecte.

  • Vertical: La càmera describeix un moviment vertical respecte l'objecte.

  • Oblicuo: La càmera describeix un moviment oblicuo respecte l'objecte.

• Càmera subjectiva: És la tècnica d'ús de la càmera amb la que es suguereix un punt de vista d'un personatge concret. És a dir, veiem tot a través dels ulls d'algú.

• Càmera objectiva: És el pla que és fet a partir d'un objecte, és a dir, com si la càmera mires a traves d'un objecte qualsevol

• Efectes de la llum:

  • El picat: Toma de la càmera que es realitza des de adalt cap abaix .

  • El contra-piccat: Pla fet des de un angle de toma, del mateix nom, on la càmera es situa sota del objecte filmat, amb un eix vertical.

• El muntatge: combinació de plans​

  • Muntatge de continuitat:

  • Muntatge Discontinu: Suceeix en un temps discontinu i per la generació d'una idea es basa en l'enfocament de dos plans, en la seva confrontació i convina els fragments d'una manera aleatòria per demostrar una imatge.

  • Muntatge constructiu: Tomes sucesives independents interpretades per el cerbell que les integra en una composició de conjunt.

  • Muntatge vertical: El propòsit d'aquest muntatge es transmetre emocions, tematiques viauals i resonàncies.

• Plans: Proporció que té l'objecte o personatge d'ins d'un enquadrament, indicant quina secció de la imatge apareixerà en la toma, i quins són els millors talls que es poden realitzar sense oblidar-se de la proporció adequada i conservant la estètica de la imatge.

• El croma: Tècnica d'audiovisuals utilitzada per extreure un color d'una imatge o video i reemplaça l'area que ocupava aquell color per una altre imatge o video, amb l'ajuda d'un equip especialitzat o d'un ordinador. El croma és normalment, una tel·la de color  verda.​​

• Continuitat o raccord: Fa referència a la relació que existeix entre els diferents plans d'una filmació, per no trencar en el receptor o espectador la il·lusió de la seqüència. Cada pla ha de tindre una relació amb l'anterior i servir de base per el següent.

• Flashback: O escena restrospectiva; és una tècnica utilitzada en cinema o en la televisió o en la literatura, que alterna una seqüència cronològica de la història, conectat moments diferents i translladant-los a l'acció del passat.​

• El so: 

  • Entonació neutra i sense música

  • Entonació neutra i amb música

  • Banda sonora original (BSO): Part del so i el resultat de la edició de diferents pistes, dialogades o sons, de música diagética o música incidental.

• Funció de la música: Intensificar la imatge:

• Leitmotiv: Melodia o idea finamental d'una composició musical que es repeteix i es desenvolupa de diverses formes al llarg de tota la composició

• Veu en off: És una tècnica de producció on es transmet la veu d'un individu que no hi és visualment davant de la càmera durant una producció.

• Steadicam: Nom amb que es coneix al primer estabilitzador de càmera, que consisteix en un sistema de suspensió i braç recte amb suport de la càmera i sistema de contrapessos.​

• Efectes especials: És un conjutn de tècniques i elements que s'utilitzen en televisió o cinema per a crear ambients, personatges o realitats que no poden succeir enla vida real o bé no es poden filmar.

• Llenguatge audiovisual: Llenguatge desenvolupat en el cervell relacionat amb la manera de com interpretem ho que percebim a travès dels ulls ("visualment").

• Videoinstal·lació:  ​És una forma d'art contemporani que convina la tecnologia de video amb l'art d'intalació, utilitzat tots els aspectes del seu entorn circundant per afectar a la seva audiència.​

• Escenografia: Conjutn d'elements (decorat, il·luminació, sons, vesturari, etc.) necessaris per a la ambientació i representació d'una obra de teatre, pel·lícula o programa de televisió.

​

3r Trimestre:

• Al·literació: És un recurs literari el qual tracta d'una repetició d'uns mateixos sons al llarg d'un vers.

• Art sonor: És un concepte artificial que surgeix com una necesitat de definir tot ho que no entra del concepte música. És un art que te a veure amb obres artístiques que utilitzen el só com el vehícle principal d'expressió, que ho converteix en la seva columna vertebral.

• Automatització: Es tracta de cinvertir automàtics o involuntaris determinats processos corporals o psíquics: molts actes corrents s'automotitzen mitjançant el temps. Aplicar procediments automàtics a un aparell, procés o sistema: han automatitzat la biblioteca universitària.

• Teatre sonor: L'espai sonor teatral és un camp d'estudis poc conegut, que suposa una representació, una imatge aqústica construida per esdevenir fets sonors, ja sigui música o no; "en viu" o pregrabats o preprogramats, i amb emisors sonors visibles o acustomàtics.

• Escriptura automàtica: Consisteix en situar el llapis sobre el paper i començar a escriure, deixant fluir els pensaments sense cap coerecció moral, social o de qualsevol tipus. En ocasions es realitza en estat de trance, encara que no es necessari que sigui així.

• Imatges hipnagògiques: Són imatges en relació amb les al·lucinacions hipnagógic (estat entre la son i el somni), i és comú pensar que s'està despert, fins a tal punt que s'obté seguretat de tenir els ulls oberts, d'escoltar coses al voltant, però sense poder moure's.

• Inspiració: És un estímul o lucidesa repentina que ent una persona i que afavoreix a la creativitat, la reerca de solucions a un problema, la concepció d'idees que permeteixen emprendre un projecte, etc. especialment la que sent un artísta i que impulsa la creació d'obres d'art.

• Instal·lació: És l'acció d'instal·lar o connectar coses o aparells electronics a la corrent o a algún objecte.

• Instal·lació sonora: La instal·lació sonora és una forma d'art intermèdia i d'art temporal. És una forma expandida de la instal·lació artística, en el sentit que inclou l'element del so i per tant l'element del temps. La diferència principal amb una escultura sonòrica és que una instal·lació sonora té 3 dimensions i els eixos amb que s'organitzen els diferents objectes sonors no són exclusivament interns a l'obra, sinò també externs. 

• Paisatge sonor: És l'entorn sonor concret d'un lloc real. Com a mínim així ho entenien els membres del World Soundscape Project, els pioners en utilitzar aquesta terminología. El paisatge sonor ha estat estudiat més des del punt de vista de la contaminació acústica que com a un element d'expressió sonora, tot i que hi ha projectes artístics com el Laboratori d'Art Sonor i l'assignatura Laboratori del Caos de la Facultat de Belles Arts de Barcelona que treballen en aquesta linea.

• Poema objecte: És una composició que tendeix a combinar els recursos de la poesia i de la plastica especulant sobre el poder de l'exaltació reciproca.

• Pràctica Artística: Quan parlem de pràctiques artístiques, habitualment són contemporàneas, ens referim a un espai des de el qual examinem els llenguatges que defineixen les noves estètiques contemporàneas. Un dels objectiu principals és mostrar la complexitat de la producció artística actual lligada al coneixement del patrimoni.

• Prosa: És un conjunt d'obras literaries escrites d'aquella forma que són d'un determinat autor o època, o estan escrites en una determinada llengua.

• Referent: Que es refereix o fa referència ala cosa a la qual ens referim, o una cosa agafada com a referència o model d'una altre.

• Surrealisme: És un moviment rtístic i literari que va surgir en França després de la Pimera Guerra Mundial i que s'inspira en les teories psicoanalítiques per intentar reflexar el funcionament del subconscient, deixant de costat qualsevol tipus de control racional.

• Eslògan: És una frase breu, expresiva i facil de recordar, que s'utilitza en publicitat comercial, propaganda politica, etc.

• Codis ètics: La ètica està vinculada a la moral i estableix ho que és bo y dolent, o ho que està permés y ho qye no, etc. És a dir, fixa normes que regulen 

• Logotip: Quan parlem de logotip, ens referim, en quan a arts gràfiques, a un grup de simbols fusionats en un sol bloc per facilitar la composició tipogràfica, és a dir, un simbol format pr imatges o lletres que serveix per identificar a una empresa, marca, institució o societat i les coses que tenen relació amb elles.

• Advergame: Aquest terme és el significat entre la fusió de advertising i gaming, i fa referència a una disciplina publicitària que consisteix en la utilització del joc com a bsae central de la publicitat d'una marca o empressa. El terme va surgir farà 15 anys, amb Anthony Giallourakis.

• In-game:És un adjectiu, habitualment aplicat als videos, que ens indica que pertany a la pròpia acció del joc, de la mateixa forma que seràpartidari el jogador en el joc, i que no es tractarà d'una animació o escena prolongada.

• Consumidors: És una persona que consumeix bens o productes en una societat de mercat o capitalista.

• Esteriotips: Fa referència a la ides, expressió o model esteriotipat de qualitats o de conducta.

• Prescriptor: És aquella persona o personalitat que té la habilitat de influir en un determinat public quan comparteix la seva opinió o valoració s'bre algun producte, servei o marca.

• Marca: Fa referència a la senyal que permet indentificar o distinguir alguna cosa o per donar alguna informació sobe allò.

• Storyline: És la idea resumida del video, curtmetratge, anunci, o qualsevol producció cinematogràfica, en un parell de líneas.

• Storyboard: També anomenat guió gràfic és un conjunt de il·lustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir la estructura d'una pel·lícula abans de realitzar-se o filmar-se.

• Guió literari: És un document que conté una narració que ha sigut pensada per ser filmada. En ell es planifiquen les accions  els diàlegs dels personatges, es dona informació sobre els escenaris i s'inclueixen annotacions per els actors... 

• Guió Tècnic: És un document de productes que conté la informació neessària per realitzar cada un dels planols que l'obra audiovisual requereix. Ha de contenir el troceo per seqüències i plans. 

• Pel.·ícula: És una cinta de material sensible a la llum sobre la qual s'imprimeixen les imatges fotogràfiques o de cine.

• Lipdub: O traduit al castella: "doblatge de llavis", és un video músical realitzat per un grup de persones que sincronitzen els llavis, gestos i moviments amb una cançó popular o qualsevol altre font músical.

• Comissari: És una persona que realitza la tasca per encàrrec o una funció especial per encàrrec o delegació per una autoritat superior.

• Filmar: Registrar amb una càmara imatges en moviment o escenes.

• Actor/Actriu: És lapersona que representa un paper en el teatre, televisió, ràdio o cinema, en especial si es dedica a allò profesionalment.