També coneguda com "Cynthia Morris", és una de les representants més importants de la fotografía de posguerra de Nova York del S.XX, on a més a més, va poder exhibir 3 dècades de treball en el Museu d'Art Modern. Es va adintrar al món artístic en la universitat , entrant en la escola d'art després d'acabar l'escola secundaria. Es va começar a interesar perles Arts Visuals en la Universitat de Buffalo, i després de graduar-se l'any 1976, va començar la seva carrera com artística plenament començant amb fotografíes d'ella mateixa. Aquestes fotografíes, autoretrats conceptuals, és coneixerien com: "Complete Untitled Film Stills (1977 - 1980), en els quals escenificaria situacions amb vestuari i utileria per donar a les fotografies l'aparença d'un fotograma cinematogràfic, utilitzant estètica i plans pròpis del Cinema Negra.Una altre obra seva coneguda per exemple és la sèrie: "Retrats històrics", on Sherman personifica protagonistes mascualins de pintures clàssiques de la història de l'art d'Occident, com "Baco enfermo" de Caravaggio, entre d'altres.
La majoría de les seves imatges són d'ella però no autoretrats, sinò que s'utilitza a ella mateixa com un vehicle per arribar a diversos temes moderns; el papel de la dona, d'artística, etc. Amb algunes de les seves obres va poder plantejar preguntes sobre la representació de la dona en la societat, els mitjans de comunicació i la creació d'art. Actualment la veiem com una artística endinsada en els anys on encara continua agitada per el arquetip de la dona en la societat.
Artísta, fotógrafa i directora de cine estadounidense
Cindy Sherman (19 de Gener de 1954, 65 anys actualitat)
De nacionalitat canadenca i francesa, Jana Sterback és una reconeguda arista visual pluridisciplinar, coneguda per les seves escultures, performances, videos, fotografíes i instal·lacions. Va estudiar en la "Vancouver School of Arts", actualment coneguda com: "Emily Carr University of Art and Design", per accedir a la carrera de "Belles Arts". En 1974 va continuar amb els seus estudis en la "Univserity of British Columbia", i els va finalitzar en 1977 en la "Concordio University a Montreal". La seva gran primera exposició internacional és la seva exposició individual en el "New Museu of Contemporary Art" en New York l'any 1990. Una de les obres més important és la seva obra relacionada amb el cos, afectat per la polisemia i l'ambigüetat. També gira entorn del poder, el control, la seducció, la sexualitat i la barreja de tecnología i biología. Per exemple l'obra: "Vanitas: Flesh Dress for an Albino Anorectic, que consistia en un vestit de filet de faldilla que deixaba que és podrís. Una altre gran exposicio és: "Project room" en Museu d'Art Modern de New York (MoMA), en New York l'any 1992., i l'any 2012 va rebre el premi "Governor General Arts Award, Canada, entre d'altres premis que h rebut al llarg de la seva vida.
Artístia visual
Jana Sterback (19 de Març de 1995 - 64 anys actualment)
Va ser una artista de performance australiana, promotora de clubs i disenyadora de modas. També era coneguda per les seves disfreses, maquillatges extravagantsi actuacions, de vegades controvertides. Gran part de la eva vida va ser model i musa significativa pel pintor anglès Lucian Freud. Des de petita va cmençar a interesar-se pel món artístic, estudiant música, piano i moda i diseny en RMIT, durant un any. Es va convertir en una figura influyent i animada en els clubs clandestins de Londres i Nova York i en els cercles de moda i art. Es va fer amic de Guy Barnes, company de pis, i Daviv Walls, als qui els hi dissenyarà roba a mesura i s'acabarn fent coneguts sota el nom: "els tres reis mags". En 2007, en la Galeria Nacional de Retrats, Londres va comprar el retrat de Leigh Bowery i Trojan/Guy Barnes de David Gwinnutt. Va ser molt influent per alguns artistes com: Alexander McQueen o Lucian Freud, i també va ser la principal inspiració pel moviment d'arrastre animal. Algunes de les seves publicacions són: "Leigh Bowery Verwandlungskünstler, l'any 2015 en Viena, iLeigh Bowery, Violette Editions, Londrs, l'any 1998.
Arísta de performance
Leigh Bowery (26 de Març de 1961 - 1 de Gener de 1995, amb 33 anys)
Mireille Suzanne Francette Porte, actualment coneguda com "Orla", és una artista multimediàtica caracteritzada per realitzar performances quirúrgiques realitzades en el seu cos, i que de vegades, transmet en viu mitjançant algunes galeries i museus. Des de els seus inicis, l'artísta i fotògrafa d'art corporal és va decantar per la performance, la fotografia, el video, multimedia i escultura interactiva, i en els seus treballs es questionaba el tipic imaginari femení occidental al llarg de la història de l'art. Als anys 90 és va centrar en el tema de la identitat femenina a travès de la iconografia cristiana, treballant amb el seu pròpi cos introduint-se en un context barroc especialment heròric, fet que realitzaba, és a dir, les seves modificacions en el seu cos mitjançant cirugies, des de els anys 60. Per a ella no t'has de conformar amb el cos que la naturalesa t'ha donat, ni amb els esquemes estètics que la societat ens ha imposat culturalment, i per aixó decideix modificar el seu cos i exposar-lo en el procés de la modificiació com a manifestació artística. Algunes obres o manifestacions importants són la obra anomenada "La reencarnació de Saint Orlan", amb la qual inicia i inventa el concepte "Carnal Art".
Art Director
Orlan (30 de Maig de 1947 - 71 anys actualment)
Llicenciat en història de l'art en la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser un professor de la Univseritat Pompeu Fabra i de l'Escola Eina. També va ser un comissri d'exposicions en galeries i institucions, com Time Span, Barcelona, 1990, "Subjecte de ficció": Centre d'Art Santa Mònica, 1991, entre d'altres. En l'àmbit teòric, va escriure textos en catàleg d'exposicions individuals d'artistes i en mostres col·lectives, entre les quals destaquen: "Historias de amor" (València, 1991) i "Los últimos días" (Sevilla, 1992). A més a més, va ser un col·laborador del diari "El País" i de les revistes "Lápiz", "Balcón", "Flash Art" i "Artscribe", entre d'altres.
Historiador i crític d'art català
Manel Clot (Granollers, 1956 - 2016, 62/63 anys)
Nascut en Olot, LLerona, és un artísta contemporani i videoartísta, lllicenciat en Bellas Arts en la Universitat de Barcelona, ha format part de nombroses exposicions tan individuals com col·lectives a nivell nacional. En les seves peçes utilitza diferents procediments visuals i auditius com el video, la fotografia, el dibuix o la escultura. El seu treball s'ha associat amb el club culture i s'ha caracteritzat per una estètica inspirada en el món de la moda, la música, la publicitat, el video o la fotografia. Les seves obres són retrats que evoquen de manera irònica i sensual de l'univers adolescent.
Artísta visual espanyol
Carles Congost (13 de Novembre de 1970, 48 anys)
Llicenciada en Filología en la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un màster en Edició fet en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i amb un doctorat en Arts Escèniques i un màster en Gestió i Cultura en UOC, és una autor i directora de projectes escènics des de 1999. Els seus projectes han estat produïts per el Mercat de les Flors o el Teatre Lliure de Barcelona, i han estat presentats en diversos festivals i teatres Espanyols, Francesos, Italians, Mexicans, Suizos, brasilenys i Argentins. Des de 2009 gestiona i coordina el projecte "TranSlab", a través del qual proposa pràctiques escèniques col·laboratives dirigides a professionals de les arts escèniques, ja siguin, persones, col·lectius, entitats o associacions que s'impliquin activament en els processos creatius. Dins el marc del projecte TranSlab, ha treballat en la "Fàbrica de Creació Nau Ivanow", i en el Centre d'Arts Escèniques de Terrasa. I, treballant amb la transmissió de les arts escèniques contemporànees. ha sigut seleccionada com "Artísta resident", en els instituts de Barcelona, en el marc del projecte "En Residència 2012-2013", i ha assumit la direcció escènica del concert Turbs i tubes propost pel Auditori Educà . Actualment viu i treballa en el Alt Empodà.
Atriu i filòloga
Marta Galan
Nascut el 20 de Gener de 1958, José María Rodríguez Madoz va estudiar Història de l'Art en la Universitat Complutense de Madrid mentre a la vegada estudiaba fotografia en el Centre d'Ensenyament de la Imatge. La Real Societat Fotogràfica de Madrid va expondre la seva primera mostra individual, i en el any 2000 va rebre el Premi Nacional de Fotografia d'Espanya, i aquell mateix any la Bienal de Houston Fotofest el reconèix com: "Autor destacat", La seva obra s'expandeix per norteamerica i França en le Cheteau d'Eau de Toulouse, i fins i tot guanya aquell mateix any el Premi Higashikawa de Japó. També ha publicat algúns llibres monogràfics com el llibre "Chema Madoz", de 1985-1995, i 3 anys més tard el "Mixtos - Chema Madoz". Algunes de les seves exposicions són: "Objectos 1990-1999, exposat en el Cnetre Gallec d'Art Contemporani i les "Quatre direccions: fotografia contemporànea espanyola", en el Museo Nacional Centre d'Art Reina Sofía, on sortiran algunes mostres seves.
Fotògraf espanyol
Chema Madoz
La banda és un gran col·lectiu d'artístes barcelonins, coneguts especialment per treballar amb instruments musicals experimentals; com per exemple una rentadora reutilitzada i un ciolonchel fet amb el cos d'una maleta, i la seva fusió de la música tradicional i experimental. Ha estat perfilat en PRI'S The World, i dins de la seva discogràfica trobel "Música a màquina", autoeditat l'any 2008, "França Xica, g3g records, l'any 2005, "CaboSanRoque", g3g records, l'any 2005 també, "Contes", en col·laboració amb TaNtágORa, l'any 2006, i "Membrillo EP. CaboSanRoque vs Luciano Bruchstuecke 13º. 12".
El treball del grup s’ha desenvolupat al voltant de la construcció de màquines musicals i l’exploració de les seves capacitats expressives, en un procés d’investigació contínua sobre la generació de so per mitjans mecànics i automatismes. Aquesta capacitat expressiva de les màquines, relacionada de diferents maneres amb la intervenció de persones, s’ha posat a prova en muntatges escènics, en espais expositius, en forma d’instal·lacions sonores o en àmbits estrictament musicals.
Una altre peça reconeguda fa poc és la anomenada: "No hem va ser Joan Brossa", publicada al seu canal de Youtube, on ens presenten una obra d'art sonor, inspirada a partir de les obres de Joan Brossa, i que la presenten al món com un homenatge a partir d'exposicions diverses a diferents museus; un d'aquest, el museo de Granollers.
Grup musical català.
Cabo San Roque
Més conegut com "Joan Brossa", va ser un poeta català que va tractar diversos temes com ara el literari, escènic, visual, objectual, etc., entre d'altres. Amb 18 anys va tindre que anar a la Guerra Civil Espanyola i allà mateix va resultar ferit i, en aquella mateixa etapa va ser quan va començar en el món de l'escriptura. A finals de 1941, de retorn a Catalunya coneix a Josep Vicenç Foix, màxim representant del surrealisme literari català, i amb ell explora entre d'altres el surrealisme, el futurisme i el dadaisme. A partir de l'interès de la psicologia i l'obra de Freud va crear imatges hipnagógicas, que l'apropan al automatisme psíquic i el neosurrealisme. Més tard, de part de Mallarmé li va arriba la inspiració per la creacio de la poesia visual. Al recuperar la seva relació amb el seu amic i poeta Joao Cabral de Melo Neto, va reagafar el marxisme. La lectura de la filosofia i les religions orientals li reafirmen el seu pensament de la sencillesa de les coses i la busqueda de l'equilibri, que es tradueix en millons de poemes, llibres, directors i sense retòrica. Va escriure una extensa obra en català, amb un total de 80 poemaris, i traduit a molts altres idiomes diferents. Joan Brossa va rebre diversos premis com ara el de Crítica de Serra d'Or en diverses 5 ocasions. També va ser membre d'honor de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, i en 1999 i a títol póstum li va arribar la mort.
Poeta, dramaturg, escriptor, guionista i dissenyador gràfic